MEMORIES.....

Cheb Mami & Idir - Azwaw

Tindre el album de fotos a les mans i el diari d’abord, ha sigut un tornar a viure i reviure el viatge a Tunisia, tot i aixo que encara que ja tenim una edat (estem a plena adolescencia)...conservem bona memoria, la foto de la portada del album per a mi es la millor, pot-ser no te qualitat...fotográfica, pero es genial!!!!! Festa!!! Felicitat!!!! com diu la Marga fins Fondren’s de la risa, clar...que te la seva explicació....

Un cop deixem les maletes a l’habitació, ens anem a reunir a la de la Eli i l’Anna, i ens adonem que les distàncies no són el seu fort, i que cal una bona excursió per arribar-hi (sort del còctel de benvinguda que ens ha donat una mica de força!). Segurament allà no feien el Barrio Sésamo i el Coco no els ha explicat el que és “cerca y lejos”. Aprofitem per fer-nos la primera foto amb el kit mosquée (o sigui, l’uniforme oficial per visitar les mesquites: mocador al cap i les espatlles també tapadetes). Com l’Anna es volia comprar un foulard ben maco allà, la Marta li ofereix un kit mosquée alternatiu: cinta al cap amb una mica de vol i mocador de “motero” per sobre les espatlles. Algú aprofita el moment de pausa abans que es dispari l’automàtic de la càmera de fotos de l’Anna, per dir-li que sembla una “lagarterana amb les calces al cap”, amb la qual cosa hem sortit partint-nos el pit de risa a la foto. (o fondren’s de la risa)




Quin moment!!!!!
Be i ara nomes ens resten tres mesos per tornar a sortir de viatge, i el millor de tot es...que si be son part molt importants aquestas sortidas, els sopars, els entrenos de basquet, les xerrades.....el mes important es la amistad i la complicitat que tenim entre les sis..., mis azoFaifes us estimo

Con F de "faifa...azo-faifa"

La nit de dissabte a diumenge vam canviar l'hora, i va ser el diumenge més curt que recordo. Tot el dia amunt i avall des de les 7 del matí.. i no es feia fosc mai !! Per sort, vam estar a casa mirant i remirant el tant esperat album de fotos. Cada vegada que me'l miro, m'agrada més o li trobo alguna cosa que no havia vist abans. És gairebé igual que els nostres viatges, cada vegada que hi pensem, recordem algun detall que el fa encara més especial. Ara que el dia es fa més llarg, sento que cada vegada està més proper el gran dia, com el nostre clauer,un dia amb F: de felicitat, de festa, de fugida, de fantàstic, de "fatush", de fumar, de farfullar, de fondre's de la risa,... i a més a més, aquest any, amb F de Fez.
Us estimo Fatimes, amb guió baix i amb número i amb totes les vostres coses. Visca l'hostilitat familiar i l'ambient poc comunicatiu que fa de totes nosaltres aquestes persones tant especials.
Un petó
Fatima-Marga

JA TENIM ALBUM!!!!!!!!!!!

Idir - A vava Inouva

Per ser la meva primera entrada al blog, que millor que amb el record de l'album de Tunisie 2006.

Ja el tenim aquí, com quan tens un nen. Ens ha costat esforços, una nit gairebé sense dormir,deixant la nostra pobre familia sense nosaltres, tota una nit treballant per preparar-ho i tres i cinc dies segons l'azofaifa, per poder ser present en aquests llocs que hem plasmat en el nostre album. (tot aquest text lleguiu-lo entre cometes)

Ara en serio, després de mirar-lo, remirar-lo i tornar-lo a mirar em venen els records d'aquell viatge tan especial. Van ser uns dies on tenia la sensació que el món s'hagués parat i tot girés al voltant nostre. Un viatge diferent, plé de sensacions i de descobriments, un viatge que gràcies a les altres azofaifes et fa sentir més persona i et fa crèixer. Gràcies per ser com sou. Us estimo.

ENCENDIENDO MOTORES!!!!!!

Rachid Taha-Khaled-Faudel-Ya Rayah 1,2,3 soleil

Volubilis es una antigua ciudad romana (siglos II y III) situada en el territorio del actual Marruecos, a unos 33 km al noroeste de Meknes (Mequínez), al pie del monte Zerhun, y a 4 de Mulay Idris, la ciudad santa de Marruecos. El yacimiento arqueológico de Volubilis es posiblemente el yacimiento romano mejor preservado de esta área del norte de África. Fue incluido en la lista del Patrimonio de la Humanidad de UNESCO en 1997.
La silueta de sus ruinas apenas encaja con la imagen típica que tenemos de este país. Y ahí está, con sus casas nobles que se conservan tal cual, entre pitas y olivos, a los pies del monte Jbel Zerhoun. La carretera que conduce a este lugar es sinuosa, repleta en sus últimos tramos de vendedores de fósiles trilobites y pidras como malaquita y rosas del desierto. Un plano a la entrada (2 €) te indicará las atracciones principales y dónde ver lápidas, fábricas de aceite o un horno de pan. Admira el esqueleto de la Basílica Civil, las Termas de Galiano, el Capitolio y el Arco de Triunfo. Las casas de un lado y otro del Decumanus Máximus esconden auténticas joyas: mosaicos con el rostro de Apolo, eróticas Venus... Calcula una hora y media para la visita. A la salida hay un bar donde tomar té.

A unos 5 km de Volúbilis hay un pueblecito blanco que no debes pasar de largo. Es Moulay Idris, llamado así en honor del padre del fundador de Fez. Este santo provoca gran devoción y acudir cinco veces en peregrinación a la tumba donde yace equivale a una visita a La Meca. El acceso a su mezquita y mausoleo está prohibido a los no musulmanes. Pero puedes verlo muy bien si asciendes por una interminable escalera que serpentea entre calles, casas y comercios hasta alcanzar la terraza que hay debajo del restaurante Les Trois Boules d’Or . La panorámica es digna de ver. Baja después hasta Bab el-Jédid y disfruta de sus tiendecitas y, si es sábado, de su mercado. Aún hay otro aliciente más en Mulay Idris: una de sus madrazas cuenta con el único alminar redondo de todo Marruecos.

Meknes es una delicia: Paséala con calma y prueba sus dulces
Meknés. Lo mejor que puedes hacer aquí es, simplemente, pasear. Bab Mansur es la principal entrada a la antigua ciudad imperial. Se abre justo ante la plaza el-Hedim, donde se puede aparcar el coche sin problemas. Éste va a ser tu punto de referencia. Callejea por la vieja mellah (judería), asiste a las subastas de alfombras que tienen lugar todas las tardes (excepto martes) en la alcaicería ed-Dlala, vete de compras por su laberíntica medina y, sobre todo, adéntrate en el mercado cubierto. Es una auténtica explosión de olor y color. Venden de todo: aceitunas, jabones, especias... ¡y dulces! Si todavía no has probado los cuernos de gacela o los chebbaquias (parecidos a los pestiños), éste es el lugar. En cualquier puesto puedes comprar una cajita por 2 €. En Meknes, los dulces están buenísimos.......



Uhmmmm creo que se nos va a hacer larga la espera, ....esta será posiblemente la primera etapa de nuestro próximo viaje..o colonias de verano como ya las llaman nuestras familias...de esta vez no pasa que probemos los dulces, vamos a dejar aparcado...el Master House..jejeje, ....estoy empezando a salivar...y si cierro los ojos y respiro fuerte....las imágenes de la medina aparecen, sus olores...sabores....colores.....

Por suerte mañana tenemos cena...y esta vez “especial”...por fin vamos a ver el albúm de fotos, y ....todos los detalles, anécdotas, experiencias, buen rollo... de nuestro viaje a Túnez volverán a acompañarnos...

Mis azofaifes...un petó molt grand, fins demà, se os quiere.....

I am Wanda and I NEED A COKE....

Una vegada eren un grup de sis noies que van decidir fer una festa del pijama per poder fer l'album d'una p...vegada i ho van fer, després van decidir durant un sopar i una sisha (que això està comprobat que els dona una clarividència única)que podrien anar a fer una "coca" per compartir el màgic moment d'obrir aquell sagrat llibre que les ebocaria als millors records, les millors olors, les nits al "sishometro", la companyia del seu mariano enganxat al sostre, les rialles, la pols, les estrelles -els miradors amb catifes, les sishes- aquelles estonetes, aquell fer i desfer maletes -sol i lluna, fresca i calor, ordre o caos a l'habitació -algún que altre cabronet...corre bufa que s'apaga el carbonet¡¡¡-les cagaleres, les taronjades, pujar i baixar escales, heu vist les coses que en són de barates¡¡¡-les sortides amb "camell",la pols que per tot arreu es cola,nenes agafem un pot de cocacola¡peró el destí va fer que la trobada i la cocacola es posposesin fins pasada la Semana Santa i desde leshores l'esperit d'una d'elles vaga pels carrers demanant cocacoles (i no veas quin insomni)esperant retrobar les seves amigues i l'album.Fragment copiat literalment de Rimas y Leyendas d'un tal Edgar Alan Poe. BONES VACANCES, us estima Wanda.