lunes, 13 de julio de 2009

MOLTES FELICITATS "CARINYO"


AVUI L'EDIR FA 47 ANYS..........

UF, com sona, però la veritat és que l'edat no és mira pel número sino per com un se'n sent.

Per mi després d'aquests 20 anys que fa estem junts estàs "gairebé" (ja,ja,ja)) igual, tens una vitalitat de ferro, moltíssimes ganes de fer coses....ets increïble.
Sempre recordaré el dia que et vaig presentar a casa, no sé com es pensaven que serias, però la veritat és que els vas sorpendrà molt gratament. Va ser força divertit.

Hem passat tantes coses junts, tantes històries, i tot plegat.. fa que el meu amor per tu sigui cada dia més gran.
Gràcies per estimar-me i per haver-me comprés i donar-me suport quan ho vaig necessitar.
Gràcies per compartir la teva vida amb mi i per estar quan et necessito.
Gràcies per haver format aquesta familia de la que tant orgullosos ens sentim.
Disfruta del teu dia, dels teus amics i de la teva familia.

T'estimem "Carinyo".

martes, 7 de julio de 2009

FELICITATS AINOA !!!!!!!!!!!!!!!!!


Un dia com avui fa 16 anys i juntament amb el "xupinazo" va nèixer aquesta noieta que durant aquests 16 anys ens han donat moltes alegries, ens ha fet riure, ens ha fet passar estones molt divertides.

Sempre ha sigut una nena amb moltes inquietuds, sense pors, amb ganes d'aprendre coses noves, de conèixer nova gent, i amb moltíssima sort.

De totes maneres la sort l'hem tingut nosaltres ja que ens ha donat molta vida, ens ha robat el cor i és un orgull per nosaltres poder gaudir d'ella i de les seves inquietuds.

Esperem que segueixis així i que aquestes inquietuds no es parin mai, que segueixis tenint tanta sort en la vida i que no t'aturis mai.Esperem que tinguis molta sort a la vida i volem que sàpigues que estem molt orgullosos de tú.

Vull que rebis aquests 16 petons que t'enivo + 16 abraçades + 16 "axuxons" + 16 carones.

Téstimem guapa.

lunes, 6 de julio de 2009

PASSEM LLISTA!!!!!!!!!!

Bé noies, Ara toca passar llista de maletes.
Com tinc una molt bona mestra, tinc la maleta bastant minimalista (crec que no del tot......, però encara necessito molts més viatges per aconseguir-ho..JA,ja)
HEM DE DUR:
- Calces (amb la bossa AZOFAIFA, que tan gentilment ens va regalar la Fatima-Pilar). 1 per cada dia, o bé 1 del dret del revés, de dreta d'esquerra i davant-darrera (aixó a gust del consumidor)
- Sostenidors. Aquí aixó del davant i del darrera del dret i del revés, pot ser una mica més complicat, pèrò contra gustos.......(Podriem riure molt, a veure qui te guijalos de fer-ho.
- Pantalons (curts, més curts...) Ara trobem diferència d'opinions alhora de decidir quants en portem. Hi ha qui diu 3, 5, 10 ( dos per dia). Ara ja comecem a veure el volum de les maletes.
- Faldilla. Imprescindible a les fatimes Ana i Pilar dur la faldilla ALDEANA. (Tenim visita a la mesquita. No mímagino una foto sense aquesta faldilla, IM - PRESIONANT.
- Camisetes. Aquí si que podriem dur més de 5, encara que les visites a l'hotel durant el dia seran gairebé nul·les. Per tant una x dia suficient.
- Sandalies, Sabates, xancles.... Dos? Tres?.... Segons Fatima-Pilar, aixó no ocupa lloc. (augmentem la maleta)
- Pijama / Camisa de dormir: Pijama Snoppy (Fàtima-Wanda), que seria ella sense aquest Pijama???? Pijama de seda (FÀTIMA-Conchi), ideal per les nits al desert, encara que ara no hi anirem però.... Fàtima Marta durà camisó de "ras" i Fàtima-Marga també durà camisó. Que passarà??????
- Neceser: Ai Manela!! AQUÍ ENS ON LA MATEN. Gel PETIT, Xampú pel cabell Petitíssim, Pasta de dents de joguina, raspall de dents DE DIT. Pinta plegable. Tot minúscul. Així seguint les ordres de Fàtima-Marga minimitzem la maleta. Jo ho intentaré, però és àrdua tasca...
- Kit mesquita: Mitjons millor negres (m´ho he aprés)
Mocador
Faldilla ALDEANA (No us oblideu)
- Llanterna sexual: No sé que seria sense ella..............
- "Abalorios varios". Arracades, penjolls, anells....Aixó sí que no ocupa espai i no hi ha problema.
PRIMER DIA:
- PANTALÓ BLANC
- SAMARRETA MARIANO
- PENJOLL COR
- ARRACADES TARONGES
Bé crec que ja està tot, a part de Fortasec, tirites, ibus ( a dojo), llibreta, bolis i càmeres de fotos i de video.
- SOBRETOT, SOBRETOT, no us deixo les ganes de riure, de pasar-ho bé, de plorar molt, molt i molt la meva Fàtima-Marga ( aixó voldrà dir que s'ho està passant de conya) i SER COM SOM QUE ÉS EL MILLOR DE TOT.

Apa doncs, vaig a fer la maleta i comprar 4 coses que ja se'm fa tard.

FINS DEMÀ I A VEURE QUI POT DORMIR AVUI........
Molt petons d'emoció, de nervis, d'al·legria, de NO SÉ QUÉ............MUAC!!!!!!!!!!!!!

Fàtima-Marta

AIXÓ ES FELICITAT:


Si algú em pregunta que es la felicitat li diré... la felicitat es que el destí et regali aquesta posibilitat que molts pocs tenen. Un oasi de vida dins de les nostres vides. Digueume si hi ha alguna paraula per definir el que veieu mirant aquesta foto. Non'hi ha¡¡¡ Només es pot entendre si ho has viscut. Nomès nosaltres tenim la capacitat de plorar si riem, de portar un picardies en ple desert, de medicar-nos o no abans d'anar de compres, de perdre una càmara dins d'un bolso d'un pam, d'estampar un cigarret per una finestra que no em pensat en baixar, de que sens desfaci el cervell com la Rosa mosqueta, de tenir un gimnàs i una Sra. Mari Carmen, de veure plantes movent-se dins d'un restaurant, de reinventar el conte del flutista de Hamelin pel del shishomtre Marroquien, i el millor de tot no tenim cap intenció de parar. Ben al contrari durant l'any de sequera vivim alimentant el nostre blog de viatge, reunint-nos cada divendres de mes a sopar, fent el nostre llibre de vitge, la nostra acampada al "Camping Jorda" un cop l'any, només nosaltres 6 ni una més ni una menys. 6 UN NUMERO MAGIC, que durant uns dies son el centre del seu propi univers, sense fills, ni marits, ni rentadores, ni factures, nomes les AZOFAIFES¡¡¡
P.D: Ja son les 12.15 de la nit, així doncs..
NOMES FALTA 1 DIA¡¡¡¡
Petons molt nerviosos i amb molt d'orgull de ser Azofaifa¡¡¡
de Wanda

domingo, 5 de julio de 2009

2 DÍAS... FARFULLANDO TURCO..


"Merhaba" (hola) mis azofaifes, esto se acaba, sólo faltan "iki"(2) días y ya no sé en que ocupar las horas que me separan de la T1. En proceso están mi maleta y mi corazón, aunque éste último está ya desbocado, sin freno y taquicárdico .

"Lüften" (por favor) que pasen pronto estas 48 horas, que llegue ya el momento de ponerse el "mariano", los pantalones blancos, el "collar corazón" y los "pendientes naranjas".

"Özür dilerim" (lo siento), pero es que ya me pueden las ganas y sólo deseo que llegue el "sali" (martes). "Evet" (sí), "estoy enferma y nadie me puede curar" (pignoyse) y sólo quiero mi terapia grupal.

Como os habréis dado cuanta se me está yendo la olla por momentos y mi cabeza salta de aquí allá sin motivo ni orden.

"Tesekkür ederim" (gracias) por vuestra paciencia de estos días y "simdi ayriliyorum" (ya me marcho) ... a preparar las cosas que me faltan...

Hosçacal (adiós) ... hasta mañana...


" Que estoy enfermo,
que nada me puede curar,
que sólo quiero mi terapia grupal,
que estoy sintiendo como me muero por dentro.
Que estoy enfermo.

Hace tiempo que estoy loco,
no me lo tengas en cuenta." (Pignoyse)


Besitos turcos (no tengo la traducción)
Fátima-Pilar


sábado, 4 de julio de 2009

FELIÇOS 21 ANYS..."LAIA"




Només cal mirar-te el ulls, mirar el teu somriure per veure que ets "especial". Et volem felicitar en el teu cumple, i volem que sàpigues que gràcies a tu, la nostre vida s'ha omplert de "VIDA AMB MAJUSCULES"¡. Que especial que ets filla, ets les nostres ganes de fer noves coses, ets el nostre orgull, ets una de les raons més importants, la nostra "OTIS" per la mare i "PITU" pel pare, pel teu germà a voltes "raons" a voltes "rialles".
Fa 21 anys que ens acompanyes i de debó que no hi ha hagut millor companyia que la teva.
Et volem desitjar que recullis tot l'amor i el carinyo i la fortalesa que tu ens dones multiplicat 1000 cops.

3 DIES....JA TENIM MARIANO!!!!!!

Cada any se'ns acudeix una bogeria més. L'any passat vam decidir fer-nos l'uniforme oficial pel nostre tour.... i ja ha quedat incorporat al nostre ritual pre-vacances.
En una de les nostres nits creatives vam pensar en fer un "mariano" per recordar les nostres primeres nits de shisha, de te, de mitjons i de rises, a Tunisia.
Com no podia ser d'una altra manera, la sort ens ha sonrigut novament, aquesta vegada amb la col.laboració del Marc Castells que amb la seva creativitat ha transformat el nostre desig en realitat.
Aqui teniu el resultat: un "Mariano" feliç, relaxat, preparat per iniciar una nova aventura, la del 2009.




Gràcies Marc per la teva aportació desinteressada a la nostra "causa azofaifa"
Sis petons (un de molt especial)

viernes, 3 de julio de 2009

4 DÍAS ... LICENCIA PARA ENLOQUECER...


Sólo 4 días, 96 horas y empieza nuestra licencia para enloquecer...
Licencia para la fotomania, para el derroche verbal , para la incontinencia de los sentidos, para el descontrol horario, para la risoterapia intensiva, para el despropósito sin límites, para la acumulación abusiva de momentos de vida, para el desenfreno shishero, para el optimismo compartido, para estrenar el mariano, para la complicidad y el buen rollito...
Durante 5 días (casi 6) tenemos licencia para pasar a la dimensión azofaifa...
Creo que va siendo hora de precipitarse pronto.
Me muero de las ganas de que nos precipitemos juntas por la T1.

Besitos precipitados.

Fátima-Pilar
(La entrada ha sido un poco precipitada porque he tenido poco tiempo, pero no quería dejar de descontar el 4)

jueves, 2 de julio de 2009

5 DÍAS... TENGO UNA DEBILIDAD...


Hace ya unos días que canturreo, a veces mentalmente y a veces en voz alta, la canción "Tengo una debilidad". Sin ninguna razón aparante se me ha instalado en la cabeza y sale a flote de vez en cuando. Ayer, por curiosidad busqué la letra en "internete" y cual fue mi sorpresa al descubrir que Antonio Machín fue un visionario, porque describe en esta canción el estado de las azofaifas antes de un "beni viaje" y eso sin conocernos y en otra dimensión temporal . Juzgad vosotras mismas...

" Tengo una debilidad
no sé que pasará
si no me doy el gusto.

Pero que calamidad
vergüenza ya me da
las cosas que me pasan.

Yo no sé que voy a hacer
o me curo de este mal
o me voy a enloquecer.

Tengo, tengo, tengo,
tengo una debilidad
tú lo sabes muy bien
estás muy enterada.

Tengo una debilidad
no lo puedo ocultar
lo llevo en la mirada."

Vamos camino de nuestra debilidad y sólo faltan 5 días...se nos nota en la mirada...

Besitos flojitos por la debilidad.

Fátima-Pilar

miércoles, 1 de julio de 2009

6 DÍAS... EL BENI VIAJE...


Este será nuestro cuarto "beni viaje", o sea, buen viaje en el idioma faifo. Creo que, a estas alturas, ya podemos explicar cómo es un "beni viaje", un viaje especial.

- Se debe quedar en una gasolinera y que los taxistas familiares te lleven al aeropuerto.
- En el aeropuerto, se debe beber cerveza y tirársela por encima, a ser posible a otra.
- Sin todavía salir de la terminal y después de pasar los controles, arrasar algún "Natura".
- En el momento de embarcar encontrar una cola que va a Banjul, con bocata o sin bocata.
- Es necesario ser especialmente crítico con el personal "azofato" (que si te cuentan, que si no te dejan poner la maleta, que si tiran al refinamiento barroco,...).
- Al llegar al otro aeropuerto, hay que encontrar alguna sorpresa visual, olfativa, sonora,...(un aeropuerto lleno como para recibir a una estrella del rock, un intenso olor a humanidad,...).
- Se deben padecer pequeños inconvenientes solucionables a lo largo del viaje, vuelos que no salen, chóferes que no paran, dudosas tormentas de arena, momentos merendero,...
- Imprescindible hacer amigos durante el recorrido (no exentos de cierto grado de locura y que les guste hacer fotos).
- Olvidarse de los horarios para comer, dormir, ducharse, cambiarse de ropa,...(siempre hay un después de...).
- Hay que desarrollar una conexión especial con el transporte alternativo.
- Tener siempre un objetivo: "buscar una placa de coca-cola.
- Ser un arriesgado de la vida y no tener miedo a las nuevas sensaciones (sabores, olores, colores, calores,...).
- Dar rienda suelta al consumismo del regateo (todo un dirham), con o sin medicación.
- Tener fe ciega en la azomedicina (todo se cura con un ibu o un fortasec).
- Ser consciente de que el beni viaje se disfruta en la calle y no en el hotel.
- Ir incorporando las costumbres autóctonas que siempre merecieron ser faifas (bebidas, comidas, retaulas, masajes,...).
- Saber contar de 6 en 6, con múltiplos y divisores, para las diferentes urgencias del viaje (compras, vehículos, habitaciones,...).
- Olvidarse de roces, discusiones o problemas y solucionarlo todo con un QUÉ o un PA QUÉ, PA QUÉ.
- Al volver, cambiar el dinero en el aeropuerto y después gastarse los euros en figuritas para el belén (burritos, camellos,...), dirhameros o cajitas de madera.
- Ser recibido por la familia y que parezca que no has dejado de pensar en ellos en todo el viaje (je, je, je).

Resumiendo: ser tolerante, ser abierto, saber que la prisa mata y que la vida es un ratico.

Besitos de Beni Viaje (que también puede significar: ven viaje, ven, que sólo faltan 6 días).

Fátima-Pilar