avui m'he vist en el mirall del nostre futur

Avui han vingut una colla a la Cafetera a cell.lebrar l'aniversari d'un dels components. Reien, i entre mossegada i mossegada a l'entrepà, un recordava les butllofes als peus de tant caminar, entre rialles de compliciatat que deixaven entreveure que alló no va ser la unica cosa que es va embutllofar..jeje. De sobte un silenci i unes mirades es claven com punyals en la taronjada que els acabava de servir i un diu -recordes les cagarrines d'aquella taronjada al Djem..., i els altres responen quasi com un de sol... -QUI HO PODRIA OBLIDAR¡¡set dies desprès encara prenies el Fortasec...
Un cop de feina a fet que oblides per més d'una hora la meva taula d'amics que celebraven l'aniversari d'un d'ells, quan una veu una mica afònica i amb un accent difícil de situar en cap mapa del món conegut m'ha dit...-bite froilan eine cup cofee mït milk bite. En aquell moment, he agraït a Deu, (si es que n'hi ha) el càstic Biblic de la Torre de Babel, encara ara, Ell osigui Deu, no sap el joc que ha donat als viatgers intrèpids i alhora la quantitat d'hores de rialles recordant paraules impossibles de pronunciar, impossibles de recordar...
Ha arrivat per fí el moment del pastís i dels brindis i un d'ells ha aixecat la seva copa dient...-Recordo el nostre primer viatge, ara fa quaranta anys, amb la mateixa il.lusio que tinc per fer el proper. La gana i la set, les moltes fotos junts, les butllofes, els tips de riure tots junts, ens han allargat la vida, ens han omplert de vida. LLARGA VIDA AL GRUP¡¡¡
Noies avui m'he vist en el mirall del nostre futur, amb les nostres fotos, les nostres butllofes, les nostres rialles de quaranta anys viscuts... o més...
AMEN. (Així sigui pels que estiguin peix en catecisme).
Us estima.Wanda.

Un cosquilleo

Un cosquilleo se abre paso desde que el otro día Marga nos enseñó la ruta del viaje "azofaifas 08", un cosquilleo desde el estómago hasta el corazón y la cabeza, un cosquilleo que habla de emociones, de olores, de sabores, de sudores, de días y noches sin horarios,... El "universo azofaifas" se aproxima... comienza la cuenta atrás, quedan 3 meses y 9 días y no puedo dejar de sentir este cosquilleo, esta ilusión.

Chicas llegó la hora de hacer los deberes. Yo ya he empezado a leer la "biblia del turista" ( Fez, Volubilis, Erfoud, Merzouga,..) , he recorrido nuestro itinerario con el dedo sobre el mapa ( unas cuantas veces) y he pensado en ir de compras para buscar camisetas de colores ( salen tan bonitas en las fotos).

Os escribo un trocito de una canción que me ha hecho pensar esta mañana en nuestro futuro viaje.

" Un nómada sin rumbo, la energía negativa yo la derrumbo, con mis pezuñas de cordero, me propuse recorrer el continente entero, sin brújula, sin tiempo, sin agenda ...

Ser un emigrante, ese es mi deporte... Hoy me voy pa'l norte, sin pasaporte, sin transporte, a pie, con las patas... pero no importa, este hombre se hidrata con lo que retratan mis pupilas... Cargo con un par de de paisajes en mi mochila, cargo con vitamina de clorofila, cargo con un rosario que me vigila..." ( Pa'l Norte - Calle 13 )

Os quiero . Fatima- Pilar