viernes, 24 de abril de 2009

MIRATGES


Què és un miratge ? Un miratge és una il·lusió òptica que fa que els objectes llunyans semblin reflexar-se en una superfície líquida que realment no existeix.

No us heu preguntat mai com és que tantes vegades hem anat pel desert i no hem vist cap miratge ? Jo tots els que recordo són els que fa la carretera a l’estiu, però al desert, ni un. Jo crec que el nostre petit mon personal ens dóna tant d’entreteniment, que no tenim curiositat per mirar més lluny i així podem gaudir de tots els nostres moments (encara que siguin “merendero” o “peu de ouil”, je, je). Aquests “oasi anual” ens ensenya a mirar a prop, avui, ara...i per això crec que ens ho passem tant bé i carreguem tant les piles.

Normalment, el dia a dia ens fa sempre estar pendent del que ha de venir, de les nostres obligacions laborals i “maternals” (què no és poc !!): el dinar de demà, trucar per demanar hora al dentista, anar al banc, i al súper (què aviat es buida la nevera!!)... Aquesta pressió la deixem enrere quan marxem, perquè només mirem el que ens està passant just en aquell moment, i no volem mirar més endavant (que ja vindrà, no?) i riem i riem de qualsevol cosa que ens passa pel nas, però no de les que passen més lluny... que potser només és un miratge.

Petonets. Fàtima-Marga

miércoles, 15 de abril de 2009

PER MOLTS ANYS "HOUSITO"


QUI HO DIRIA... AVUI L'ENRIC FA 48 "TACOS"¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Com es costum en el univers "faifo" reservem un petit racó del nostre blog per compartir les coses que ens omplen, que ens fan feliç... Doncs allà va¡¡¡¡ ES PARA MI, MOTIVO DE HONDA SATISFACCCION.... ostis NOOO no li puc fer aixó a un republicà, conyes a part, mirant enrrera tot just fa d'aixó 28 anys (l'Enric en tenia 20), em vaig enamorar d'un tipus alt, guapeton, simpatic, que em feia riure.... 28 després, m'agradaria agraïrli a l'atzar, a la providencia que el meu camí es creues amb el seu, mai hagués pogut imaginar que passariem per tantes coses junts... peró crec que totes han valgut la pena. Es el meu puntal quan "afluixo", el meu coratge quan tinc por, i es el meu "rundinetes" particular...que s'ha de dir tot..
Estimat Enric, disfruta d'aquests fantàstics 48... i del més gran que has logràt en tot aquest temps, guanyar-te l'estima de tots els teus, els teus pocs peró bons amics, i de la familia que has formàt. T'ESTIMEM XATO¡¡¡¡

jueves, 9 de abril de 2009

FELICITATS PAULA |


Avui la Paula fa 11 anys. També era dijous sant aquell 9 d'abril de 1998, i va sorprendre molta part de la família de vacances. Tant de temps esperant-la i al final van haver de correr per conéixer aquell trocet de cotó de sucre que ens observava a tots amb els ulls ben oberts.

Aquesta curiositat l'ha acompanyat sempre, i ha fet d'ella una personeta de la qual estem ben orgullosos. Tothom que la coneix se l'estima en 2 minuts, és carinyosa i molt atenta... menys quan li agafen els 5 minuts (sort que és poques vegades).

Des d'aquest lloc que recull tants i tants sentiments volem fer-te arribar una felicitació molt especial de tota la teva família i amics que t'estimen tant. No oblidis mai que ens tens a tots al teu cor, per quan ens necessitis i també per quan nosaltres et necessitem a tu.

Diuen que les persones que neixen el dijous sant tenen "nosequé" d'especial. Tots els que la coneixeu, ja sabeu de primera mà el que això significa.

Felicitats !! Els pares i el teu germanet.