De paper film, que embolica els nostres equipatges, els nostres petits tresors, les nostres il·lusions. No altera l’espai, sembla que no hi és, ens acompanya sense fer soroll.
Poden els somnis fer-se realitat ? Nosaltres no vam somniar una cosa així. Casualitat, destí, no sé …, va sorgir, espontàniament, i ens va embolicar fort i ens va estrenyer l’una contra l’altra. Nosaltres mateixes no sabem quin llaç transparent ens ha cordat les ànimes tant fort. Tothom ens enveja la sort, desitja el que tenim, però nosaltres no podem explicar-lis com arribar. Ha estat un any dur per a totes, algunes en primera persona, i les altres en segona, perquè patim totes a una, igual que riem plegades. Però aquesta marxa enrere ens comforta i ens dóna força per tirar endavant.
Em pregunteu com puc portar tantes coses en una maleta tant petita ¿? Que n’és de petit el nostre cor, i té tanta capacitat per estimar que encara ens ha quedat un racó per inventar-nos aquesta bogeria !!!!!!! Us estimo.
Gràcies a totes, per fer-me riure i plorar cada día.
Fatima Marga
PD. Ja queda un dia menys
2 comentarios:
Me has hecho llorar. Besitos transparentes que unen nuestros corazones.
Fatima-Pilar
Com dice la canción, "Qui sait, qui sait", estrechando ese lazo transparente que nos une para seguir caminando juntas y poder oir una frase dulce en una mañana sorda, besos transparentes
Fatima-Ana
Publicar un comentario