viernes, 12 de septiembre de 2008

GRACIES NOIES¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Gracies, per que no crec qui hi pugui haber gaire gent que senti el que m'heu fet sentir.
Per que encara que no ho creieu, per mi es molt important sentir que cada dia tinc un dia millor que m'espera, gracies a vosaltres¡
Per que sou, som un grup que som l'embeja de tots els que ens escolten, no pel que tenim, ni pel que gastem, sino pel que donem les unes a les altres, pel que compartim.
Per que gràcies a vosaltres cada dia creixo més, penso en plural.
Per que sou el meu reconet de fantasia, el lloc on em refugio quan la realitat no m'agrada o em desanima que fácil es marxar en un plis només de mirar una foto nostra
Per que sou una fórmula magistral que ja voldrien els de la Coca-cola.
Per que la Pilar recull amb grans orelles les expresions del nostre itinerari i fa creixer el nostre FARFULLARI. I si ens ataca el desenfreno sempre te un Iboprufeno.
Parlan d'anar medicades, de les compres compulsivas i de beure taronjades que ens fan de labatives, sort en tenim de la Conxi que ve de terres llunyanes, desde la inóspita Xina desde la Xina Mil.lenaria cuida dels nostres ingresos, i qual Doraimon amb butxaca encantada transforma un trist monedero en un Dirjamero que sembla que mai s'acaba.
Per que per tenir records bonics primer cladrà fabricarlos, tans kilometres, tantes nits tantes llunes, tantes shishes, pols i suor, carrers, mezquites milers d'imatges que es guarden gracies a la mes petita... si si no disimulis ets tu Ana, la de las mil posturitas (per fer fotos quedi clar) que de las cosas de alcoba naide se tié que enterá¡¡¡
Per que la llógica indica que per anar de viatge cal anar ben preparat, portar alguna gominola, algún clinex pot anar bé, NO CAL PORTARNE UN QUINTAL¡¡¡ (tú, si tú no disimulis preguntanli a la Marga si la mida d'un xampú en ella li sembla bé).
Per que en els nostres viatges hem sigut testimonisfins i tot d'un corrimiento-carretera per culpa de les pluges, doncs no era pluja era el llagrimal de la nostra Marga, que jo he vist en la vida cosa igual¡¡¡Ah¡ i una menció especial pel seu treball de redactora, llegir els seus diaris de abordo, es viatjar mil cops sense sortir de Barcelona.
Així doncs que només em queda donar gràcies al destí que m'ha guiat fins a vosaltres,
i agrair-vos amb tot el meu cor la vostra amistat. Hi ha poques coses al mon comparables amb l'orgull que sento de formar part del azofaife's world.
PER CERT, PLEGO A LES 8 DE LA CAFETERA, PERO ES QUE M'AGRADA ARRIVAR L'ULTIMA I VEURE LA CARA D'ALEGRIA QUE FEU QUAN ARRIVO I QUE JA ESTA EL SOPARET A TAULA.
US ESTIMOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO. GRACIES INFINITES NOIES.

2 comentarios:

azofaifes dijo...

También yo pienso en plural desde que que hemos fundado este universo azofaifes y eso me hace sentirme acompañada, querida, importante, especial,... orgullosa de formar parte de este grupo, ilusionada imaginando los futuros encuentros y envidiada por este preciado tesoro ... la amistad.

Fatima-Pilar

azofaifes dijo...

Pensar en plural es lo más extraordinario y enriquecedor que tiene "nuestro mundo/universo azofaifes", tratar de recoger todo lo que ven nuestros ojos es un placer para mi, y si a veces lo consigo entonces ya es la hostia...., gracias por vuestra amistad,

Fatima-Ana