domingo, 23 de noviembre de 2008

POR FIN SE HIZO EL MILAGRO¡¡¡¡ YA ESTOY EN EL BLOG


HHOOLLAAAAAAA ...
En ma vida hagués dit q es podria trobar a faltar tant un grup de "cabres bojas" com vosaltres, i per Deu q us trobo a faltar. Vosaltres us anyoreu quan plou, doncs jo q només us tinc pel messenger i fins el dia de sopar, no us ho explico per no fer pena.En fi q ja soc aquí, peró ara q puc entrar, no puc escriure bé, PQ? doncs pq una no te coses millors a fer per celebrar el 20-N q seccionar-se el dit amb la talladora d'embotit, no veas quin mal q fa... i el q es pitjor podré tornar a fer auto-stop?, podré tornar a apretar els botons de la filamdora quan anem de viatge o hauré de posar-me el play al sortir de casa i no parar de filmar fins que arrivem a casa de nou? (no veas quin cinexin més detallat eh¡ noies? conyes a part soc feliç de tornar a ser amb vosalres, de poder llegir el blog q tant m'apanya l'anima quan la vida em supera (q darrerament es massa sovint). Siguem positius si m'he fotut el dit enlaire almenys demà no aniré a la cafetera, a cambi aniré al cirurjà a veure q tal està tot. Pilar, te animo a q no pares de escribir, tus 4 letras me reconfortan, me hacen reir, Ana no deixis de ilustrar-nos el blog dones color a les nostres histories, Marga anim si escrius menys es a cambi d'un bonic escrit cada estiu... i una estirada d'orelles a la Marta master-house i a la Conxi de la Xina q no estàn per aquí??? noies esteu bé??? espero q si, peró per si esteu com jo d'hores baixes anim i molts, molts petons de Wanda.

4 comentarios:

Ana dijo...

HHOLLLLLLLLLLLLAAAAAAAAAAAA pero que es aixo de ficar el dit a la talladora d'embutits...no puc deixar-te sola ni un moment...me cachis, ahora en serio...estàs be??, necessites un cop de mà???? un peto molt gran,
Fatima-Ana

azofaifes dijo...

Hola guapa, ¿cómo va todo? Te he mandado un correo, sólo para ver cómo estabas y para saber si puedes acercarte el finde del puente a la Cerdanya, para compartir una comida con nosotras , que no sabes como te añoramos...
Besitos de ETE o de té, como prefieras...
Fátima-Pilar

azofaifes dijo...

CACHISSSSSSSSS! Només de pensar-hi ja m'agafen esgarrifances! Un petonet molt fort de cura-sana, que segur que reconforta, si no el mal físic, si l'espiritual que de vegades "apaña" més.

Nosaltres també t'hem trobat molt a faltar. Pensa que la situació és xunga perquè nosaltres tampoc et tenim a prop si no és pel blog, i de sopar en sopar, també se'ns fa més llarg que un dia sense llonganiça (o sense la Mare d'Alí). L'altre sopar, quan explicaves els teus conflictes amb la informàtica, jo que sóc també bastant totxo, em sentia molt identificada.

M'alegro que hagis tornat, el blog necessitava els teus comentaris bojos. Un petonet molt fort i recupera't aviat. Si necessites un cop de mà (o de dit) crida fort: IBRAHIMMMMMMMMMMM!

Fátima-Marga

azofaifes dijo...

Pobret deuet!!! quin mal.
En Joan s'ha trobat al Enric i ens alegrem molt tots de la teva ràpida recuperació.
Ja ens dirás si us podeu apropar el cap de setmana a la casa de colonies, ja que voldriem cel.lebrar els cumples del mes i seria fantàstic passar una estona tots junts.
Una abraçada.
Fàtima Conchi