UNGRAN PAS PER MI ES... TENIR-VOS A VOSALTRES!!!

Po zi!!! El dia 31 va començar per a mi una carrera que em portaria a una situació millor... FORA DOLOR!
Vamos allá, 10,9,8,7 i fiuuuuu ja no hi soc...entro en un món de "colorines" on no existeix el dolor, es mès no ens calen els peus per transportar-nos. Un lloc flower power ple de colors.
Un lloc on les paraules fortes i contundents es converteixen en xiuxiueijos (quina paraula tant maca) i a mi m'agafa una rissa fluixa que no surt cap en fora peró que em fa somriure d'una manera força "modorra".
En aquest món on estic els batecs del meu cor són controlats per una màquina insulsa que compta els meus batecs...peró no sap sentir-me.
També gaudeixo d'un respirador amb oxigen.
Pasen les hores i 10,9,8,7 fiuuuuuu apareixo en un món que diuen que es el real... ho deu ser.. em trobo que m'han fet un venatge super profesional que m'envolta tot el peu.
I també puc comptar amb un ajut de un munt de pastis que fan que el viatge resulti indolor.

Peró ara us diré un secret:En el meu món els colors son d'una intensitat tal que tot hoo eclipsen els meus colors son vermell, rosa, taronja, verd i blau... no sap ningú que macos arriven a ser. La meva anestesia es que no necesitocap anestesia tiguent-vos a vosaltres que em feu riure cap a fora fort, molt fort.
 El meu cor no necesita cap electro perque balla a un ritme desenfrenat que li marca el seu grup de ball.
Oxigen,quin oxigen...jo només necesito aire!!!
I en quan al venantge... que més voldrien els mortals que sentir al seu vol no un venatge de peu sinó un "abrazo de Paco"  que tot ho atrapa, tot ho envolta, tot ho protegeig!
Ahhh, i per pastis eficaces... on estigui un IBU, que se quite todo lo demás!

1 Aixî doncs, visca l'Azo-cirurgia. Del que es desprén que...VOSALTRES SOU EL MES GRAN PAS ENDEVANT!!!PIMUUUUUUUU.